1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
32 Any 4
15 d’abril de 2010
Publicació independent d’informació i opinió
Una història senzilla,
que no costi de llegir
Ens cal disposar d’una història senzilla de Viladecans, que no costi gaire de llegir, i que pu-
gui difondre’s àmpliament. Una història que ens apropi a la nostra realitat i que tothom s’hi
pugui veure reflectit. Una història que ens ajudi a saber d’on venim, qui hem estat, qui som...
Que permeti saber-ho tant als que porten unes quantes generacions aquí, com als que hi han
vingut més recentment o als que hi continuen venint.
Tot això ve a tomb d’un article que trobareu en aquest número, al final, dins la secció “Co-
nèixer Viladecans”. Llegint-lo, hom s’adona de com la tenim d’oblidada la duresa de la vida
d’aquest territori, i no pas fa molts segles, sinó fa, de fet, ben poc: aquest article que esmen-
tem ens porta no més de 125 anys enrere, i provoca angúnia de veure com vivia aleshores
molta gent de Viladecans.
Valdria la pena tenir-ho a mà, i conèixer-ho, tot això. Com també les trifulgues político-religi-
oses de principis del segle passat, o les lluites de l’època en què pertanyíem a Sant Climent i
coses tan doloroses com enterrar un mort podien convertir-se en una tragèdia a causa de les
rierades, o aquella aventura que devia ser en el seu moment la comunitat de deodates que hi
hagué instal·lada a l’ermita de la Mare de Déu de Sales.
Potser podria ser una de les conclusions del mil·lenari. Caldria, això sí, assegurar que aquesa
història tingués un to obert, respectuós de la pluralitat de mirades, que sàpiga entendre i valo-
rar tot allò que ha estat una riquesa del tipus que sigui, i que s’expliqui sense gaires pretensions
d’erudició ni de tecnicismes. Com molt bé va assenyalar Joan Pidelaserra en l’acte inaugural
del mil·lenari, no tenim una història de reis, guerrers, sants o herois, però la història que tenim
ens l’estimem molt. I per poder estimar-nos-la més, val la pena que la coneguem millor.
Sumari Equip de redacció
2 Història de quan uns ardits i valents exploradors van trobar el Anna Besora
Mamut de Viladecans (2). Josep Mumany M. Carmen Castellano
Maria Comas
4 Era de noche y sin embargo llovía. Mercè Solé Josep Ginjaume
Josep Lligadas
5 Què és un barri? Josep Lligadas Miguel de la Rubia
6 La màgia de l’Amazònia Boliviana. María Figueras Mercè Solé
6 De San Miniato de Florència a Sant Joan de Viladecans. Josep
Lligadas La distribució d’aquest butlletí es fa
per correu electrònic. Si no desit-
7 Els homes de la llei. José Luis Atienza geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
8 Dignifiquem el Passeig del Cementiri. Jordi Flores em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
9 Sant Ramon, lliure d’alta tensió. Josep Ginjaume Si voleu enviar articles per publicar,
tingueu en compte que han d’anar
10 Salvem el bosc de Can Seguí. Ricard Caba signats i no sobrepassar les 40 ratlles
o les 600 paraules. Els hauríem de
11 La mirada aguda: Reserva del Remolar-Filipines. Eio Ramon tenir abans del dia 8 de cada mes.
12 Les nostres entitats: Asociación Cetrera Baix Llobregat. Miguel El nostre correu electrònic:
Zambrana
puntviladecans@telefonica.net
13 Conèixer Viladecans: El paludisme al Viladecans del segle El nostre bloc:
XIX. Jaume Lligadas http://puntviladecans.blogspot.com
2. Història de quan uns ardits i valents
exploradors van trobar
el Mamut de Viladecans (2)
E
ls dies passaven i no – Ei!, Sebastià! Sóc aquí –el va cri- – Mira. Si és que hi hagués hagut
arribaven notícies dels dar. mai un Mamut prop de Gavà, se-
exploradors. Tothom En Sebastià es va apropar a la Sa- gur que fóra ben mort i enterrat
estava força desanimat, les: –va sentenciar convençuda la Sa-
però ningú no defallia; fins que les.
– Hola Sebastià. Què? Has trobat
no tornessin els exploradors ca- – I tu on has anat? –va dir-li en
al Mamut?
lia mantenir viva l’esperança. to de mofa el Sebastià– Perquè no
– No –va respondre desanimat en
El dia 4 de setembre de 2009 tot- veig que portis cap Mamut!
Sebastià.
hom era a la Plaça de la Vila es- – He estat a les Filipines va dir
coltant el pregó de la Festa Major. – On has anat? –va preguntar la
amb tristor la Sales.
L’alcalde, des del balcó de l’Ajun- Sales.
– Tu te’n fots de mi perquè he anat
tament, demanava al vilatans i vi- – Al cantó de Gavà.
a Gavà i a tu no se t’acut una altra
latanes que no s’amoïnessin si no – I com volies trobar un Mamut a cosa que anar-lo ha buscar entre
rebíem notícies dels exploradors; tocar de Gavà? corredores d’aigua i estanys!
que calia que aquesta festa servís – I per què no?
per animar-nos i pensar que aviat – I per què et penses que porto les
– Que no saps que els de Gavà botes d’aigua?
en sabríem alguna cosa.
son uns troglodites. – Però no veus que allà els Ma-
El que no s’imaginava ningú es
– Uns troglodites? muts no hi poden viure perquè
que les notícies arribarien avi-
at. Perquè, mentrestant, no molt – Tot el que es belluga a Vilade- s’enfonsarien?
lluny de la plaça de l’Ajunta- cans i se’ls hi acosta a tocar la – Ah!!! –va cridar esverada la Sa-
ment, la Sales, més coneguda per Riera de Sant Llorenç, el reben a les.
Saleta, tornava de la seva recerca pedrades.1 – Què passa? –es va preocupar el
del Mamut per les Filipines. Can- – Ah! –va exclamar el Sebastià Sebastià.
sada i desanimada, per no haver mentre es gratava el cap. – Que duus una fletxa a la barre-
trobat cap indici de la presència tina.
del Mamut, es va asseure en un
1 A finals dels anys 70 entre (Continuarà)
banc de la plaça d’Europa per
descansar les seves cames, i s’hi Gavà i Viladecans es feien bata-
va estar una estona, fins que va lles de verdures. Sovint aquestes Josep Mumany
veure que s’apropava en Sebas- batalles acabaven a pedrades.
tià, un altre dels exploradors que
havien anat a cercar el Mamut:
Viladecans, punt de trobada - Núm. 31 - Març 2010 2
3. http://elmamutdeviladecans.blogspot.com
mamutviladecans@gmail.com
s!
olts mé
lta m
n fa
en fa
ens
ts, però
quan
uns
nim
Ja en te
Vols ser mamutaire d’honor?
Vols contribuir al finançament del Mamut?
Ja coneixeu el Mamut de Viladecans. És una iniciativa sorgida de diverses entitats de la ciutat per revita-
litzar la Festa Major i per contribuir a la cohesió social de Viladecans. Vam triar la figura del Mamut com
a element d’identitat perquè, com ja deveu saber, l’any 2008 es van trobar a la nostra ciutat unes restes de
mamut d’un alt valor arqueològic. El mamut, doncs, és per a nosaltres un símbol nou, que tots els veïns i
veïnes de la ciutat, de qualsevol edat i origen, podem fer-nos nostre.
Ens vam estrenar en el Pregó de la Festa Major de l’any 2009 i la bona acollida de la nostra Festa ens ha
portat a anar més enllà: volem un mamut en tres dimensions que pugui participar en cercaviles, visitar les entitats,
enriquir el nostre patrimoni cultural i estimular la creativitat de la ciutat.
Però això val diners. Les entitats que ho promovem ens hem constituït formalment com a coordinadora.
Estem demanant subvencions i buscant formes d’obtenir els recursos necessaris perquè el nostre projecte
es faci realitat. Som conscients que ens trobem en un any de crisi. Però també sabem que les coses que
valen la pena requereixen esforç, i que entre tots és més fàcil d’assumir. Per això demanem a comerços, a
entitats i també particulars, que s’animin a fer un donatiu. Nosaltres suggerim un import mínim de 50 €,
que ens sembla fàcilment assumible.
A canvi d’aquesta aportació, a part de la satisfacció d’haver col·laborat en un projecte engrescador i amb fu-
tur, podreu rebre un diploma que podeu penjar al vostre comerç o entitat o al menjador de casa i, a més, ens
comprometem a difondre en els nostres actes el vostre nom. Per fer aquesta difusió, entre d’altres, comptem
també amb aquesta revista que es distribueix per correu electrònic a unes 1.200 adreces. Estem estudiant
també la possibilitat d’aconseguir que els donatius al Mamut siguin desgravables fiscalment.
Per col·laborar amb nosaltres, només heu d’omplir aquesta butlleta i donar-la a algun dels membres de
les entitats promotores o bé enviar-nos les vostres dades a: mamutviladecans@gmail.com. Ens posem a la
vostra disposició per a qualsevol aclariment.
La coordinadora d’entitats del Mamut està formada per: Vull contribuir al Mamut de Viladecans amb una aportació
• Agrupació Coral La Lira de Viladecans econòmica de:
• Agrupament Escolta i Guia Garbí de Viladecans
• Agrupament Escolta l’Espiga
50 € ________ €
• Agrupament Escolta Sant Joan
• Amics de la Sardana de Viladecans
• Associació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer Nom de l’entitat, comerç o persona: ________________
• Associació de Discapacitats de Viladecans (ASDIVI)
• Associació de Pares del Centre Ocupacional Caviga ______________________________________________
• Associació de Viladecans d’Afectats de Fibromiàlgia i SFC
• Càritas Interparroquial de Viladecans Domicili:_______________________________________
• Centro Cultural Recreativo Andaluz Sierra Norte
• Club de Pensionistas y Jubilados de Albarrosa
• Cor Som i Serem
Telèfon de contacte:______________________________
• Diables de Viladecans
• Grup Tres Torres Viladecans Correu electrònic: _______________________________
• Raíces de Andalucía
• Viladecans, Punt de Trobada Signatura:
Viladecans, punt de trobada - Núm. 32 - Abril 2010 3
4. Era de noche y sin embargo llovía
Després de llegir l’informe del Síndic de Greuges de Viladecans
Q ui no s’ha sentit mai
indefens davant d’al-
guna Administració
Pública? De vegades
perquè utilitzen un llenguatge
Per abordar aquestes situacions i
revisar els procediments seguits
per l’Administració Pública hi ha
la figura del Síndic o Síndica de
Greuges. En el cas de Viladecans,
nicipals, fa les seves recomanaci-
ons, que l’Ajuntament decideix
seguir... o no. Un cop l’any pre-
senta el seu informe, amb pèls i
senyals (preservant la confiden-
jurídic i administratiu incom- deu fer uns tres anys que comp- cialitat de les dades) davant del
prensible per als simples mortals; tem amb Vicenç Mazón, síndic de ple i el fa públic, de manera que
de vegades perquè fan referència greuges, que “controla” l’actua- tothom hi pot tenir accés i tothom
a lleis i normatives que desco- ció municipal. Al Punt de Trobada en pot extreure les seves pròpies
neixem; de vegades perquè no (número 9, març 2008) li vam fer conclusions.
rebem cap resposta a les nostres una entrevista quan ja portava La seva feina és poc agraïda i ex-
instàncies o la rebem amb molts un any d’actuació. tremadament útil. A mi m’ha fet
mesos, fins i tot anys, de retard. De Ara acaba de fer públic el seu in- pensar en l’esforç que significa
vegades perquè ens sentim arbi- forme de l’any 2009. Ho ha fet en apropar-se a tantes normatives
tràriament tractats o interpretem primer lloc al Ple Municipal, però i situacions diverses, demanar
el marc legal d’una altra manera, aquest informe ha estat enviat comptes a l’Ajuntament (l’Ajun-
o perquè les nostres necessitats no també a totes les entitats i es pot tament està obligat a donar-li in-
compten amb els recursos públics consultar a la web municipal.1 formació en el terme de 15 dies,
que caldria, o perquè s’incompleix cosa que, pel que diu l’informe,
És encara una figura poc conegu-
sistemàticament la llei. també s’incompleix) i veure com
da i, potser, infrautilitzada. Con-
No sempre aquestes disfuncions vindria, diu ell mateix, difondre no totes les recomanacions són
corresponen a una malèfica vo- molt més aquesta possibilitat. acceptades.
luntat política o administrativa. Però el síndic no és una figura
El Síndic no té poder executiu.
Senzillament, les Administracions ornamental. La tasca del Síndic
Bàsicament escolta (que és molt!),
són molt complexes, hi intervenen serveix per greixar la màquina
discerneix si pot haver-hi greuge
molts factors i moltes persones, municipal i millorar-ne el fun-
o no, i, si admet la queixa, fa una
i l’aplicació, per exemple, d’una cionament en benefici dels ciu-
petita investigació en relació a
nova normativa o l’obertura d’un tadans, perquè, com diu la Pi-
l’expedient i informa l’interessat
nou servei topen amb efectes inde- lar Malla, Síndica de Barcelona,
del resultat. A la pràctica de ve-
sitjats o amb buits normatius. I la l’Administració tingui ànima.
gades fa el paper de mediador
vida, a més, canvia molt de pressa Doncs això.
entre l’ajuntament i el ciutadà.
i sorgeixen noves situacions, no-
Si observa males pràctiques mu- Gràcies, Vicenç Mazón, per la
ves necessitats i noves dificultats,
vostra feina.
mentre que les Administracions 1 Podeu consultar l’informe a: http://
es mouen a un ritme digne del www.sindicatura.viladecans.cat/files/27- Mercè Solé
Mamut de Viladecans en la seva 24-ficheroCat/INFORME%202009.pdf
època daurada.
Tres serveis municipals que no s’han de confondre
A la darrera sessió del Consell Municipal per a la Convivència i la Ciutadania, obert a la participació de
tots els ciutadans que ho desitgin, es tractà de tres serveis municipals, de tasques semblants:
• l’OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor),
• l’Oficina Municipal de Mediació, i
• el Síndic de Greuges de Viladecans.
A grans trets, i simplificant potser massa: l’OMIC s’ocupa dels conflictes entre els ciutadans i els comer-
ços, empreses i serveis privats; l’Oficina Municipal de Mediació, dels conflictes entre veïns; la Sindica-
tura de Greuges municipal, dels conflictes entre els ciutadans i l’Ajuntament.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 32 - Abril 2010 4
5. Què és un barri?
A
la darrera reunió de la redacció del
Punt de Trobada algú va parlar dels
barris que encara quedaven al carrer
del Pare Artigas. I la sorpresa va ser
adonar-se que la majoria dels que eren a la reu-
nió no van entendre què volia dir allò. Per a la
majoria, un barri significava, només, una de les
parts en què es divideix una vila o una ciutat:
el barri de Sales, el barri de la Montserratina...
O sigui que un servidor va posar-se a investigar
quin era l’origen i el significat o significats de
la paraula. I aquí està el resultat de la investi-
gació.
Resulta que, pel que sembla, “barri” és una pa-
raula àrab, que vol dir “exterior”. Com tantes
paraules àrabs que s’han incorporat a les nos-
tres llengües. D’aquesta paraula en van sortir
dos significats diferents:
1. Els nuclis de cases que es construïen a
fora de les muralles de les ciutats.
2. El conjunt d’edificacions (estables, pa-
llisses, etc.) que es construïen al davant
de les masies, formant com un tancat.
Del significat primer, amb el temps, es va anar
passant al significat actualment més conegut:
qualsevol nucli agrupat de cases, tant si és fora
com dins de la vila o ciutat. És el significat que
esmentàvem referit al barri de Sales o al de la
Montserratina.
I del significat segon ve aquest significat que a
la reunió del Punt de Trobada no s’entenia: un
barri, que inicialment són els edificis exteriors
d’una masia, passa a voler dir també la porta
o reixat que tanca aquests edificis i d’aquí, per
extensió, la porta o reixat que tanca l’eixida de
qualsevol casa pagesa, per on entraven i sortien
els carros per anar al camp.
Al carrer del Pare Artigas se’l va conèixer du-
rant força temps com “el carrer dels barris”,
perquè les cases pageses del carrer de la Munta-
nya i el carrer del Sol tenien totes la seva sortida
per darrere que donava a Pare Artigas, i tot el
carrer era, per tant, un seguit de barris, o sigui,
de portes grans per on poguessin entrar i sortir
els carros. A les fotos podeu veure alguns dels
barris que encara hi queden.
Josep Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 32 - Abril 2010 5
6. La màgia de l’Amazònia Boliviana
E
n nom del Centre d’Estudis Amazònics (CEAM) us
vull convidar a l’exposició La màgia de l’Amazònia
Boliviana: Biodiversitat i Riquesa cultural, que es va
inaugurar el passat dimecres 7 d’abril a la Bibliote-
ca de Viladecans (Avinguda de Josep Tarradellas, 16), i que
estarà oberta fins al proper 28 d’abril.
Es tracta d’una exposició fotogràfica que transporta al visi-
tant a la regió amazònica de Bolívia per a aprofundir en el
context geogràfic i les condicions de vida de les seves pobla-
cions indígenes.
Per a conèixer més sobre la mostra, el dilluns 19 d’abril a les
19 h es realitzarà una visita guiada per l’exposició a càrrec
de Toni Madueño, llicenciat en filosofia, membre de CEAM i
coordinador i coautor del llibre Paisajes y voces de Mojos, que
retrata la història, la cultura i el medi natural d’aquesta regió
de Bolívia.
Maria Figueras
De San Miniato de Florència
a Sant Joan de Viladecans
I
sidre Dolz, en el seu llibre
Un resum de la història del se-
gle XX a Viladecans, diu que
l’església de San Miniato
al Monte, de Florència, és “molt
semblant” a la de Sant Joan de
Viladecans. Suposo que vol dir
que la façana de la de Viladecans
està inspirada en la de San Mini-
ato. En tot cas, perquè compareu,
i com que aquesta Setmana Santa
hem estat a Florència, aquí teniu
les imatges.
Cal dir que l’església de San Mi-
niato al Monte es va construir
cap al segle X, i que és realment
una joia. A més, està situada en
un turó sobre la ciutat, i té una
esplèndida vista. O sigui que, si
podeu, aneu-hi...
Josep Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 32 - Abril 2010 6
7. Estampes del segle XX/ 2
Els homes de la llei
Q
ui més qui menys pa-
tia els seus sheriffs.
Viladecans no s’havia
destacat mai per les per aconseguir la propina revolu- ta, i portava a la camisa unes es-
seves forces de l’ordre. Delegava cionària al distribuir les parades tretes xapes rectangulars amb els
en la Guàrdia Civil, que era més del mercadillo, i estava l’Asensio colors de les banderes dels països
que res una força d’ocupació per- que era com una caricatura de europeus, com les dels militars a
què venien en Land Rover amb guàrdia civil disfressat de guàr- les pel·lícules. No és que fos eu-
cara de pocs amics dia urbano, ropeista, parlava idiomes. Sobre
des de més enllà amb agra tot l’alemany. Havia estat a la Di-
de Can Sellarès. De mala llet i visión Azul.
Gavà. Els nostres grans bigo- Des del principi, amb el seu aire
municipals eren en- tis Tejero d’autoritat, policial por supuesto,
cara de perfil rural. talla XXL. va fer saber que a partir de lla-
Hi havia guardes Sobre ell vors allí manava ell. Ràpidament
de camp, com a mí- corrien lle- es va guanyar el sobrenom de “el
nim un, que anava gendes no xapes” encara que el que triom-
amb bicicleta amb confir- faria de veritat seria “el Terlenka”
escopeta en bando- mades dedicat tant a les seves camises
lera. Una força re- de Tergal blau cel com al seu ta-
pressora mòbil no rannà tibat, autoritari i policial.
motoritzada temi- Volia ser alhora el Kojak i la bri-
ble, perquè es deia gada político social de Viladecans,
que si t’enxampava exhibia els seus gossos policia
robant fruita et pre- als quals parlava en alemany
miaven amb un tret i el seu falangisme, un esport
de sal al cul. perillós que li va costar una
Amb uniforme es- greu ganivetada al coll en un
tava el senyor Sánchez que es va d e aplec falangista a Madrid, per er-
fer un fart de detenir delinqüents que, abans d’abra- ror, per ideologia o per deutes.
prematurs durant trenta segons çar els hàbits munici- Perquè el Terlenka era un morós
en el Parc dels Pajaritos, acusats pals, quan ana- va al cine recalcitrant a qui els comerciants
de disparar veces amb canute als llençava sipis des del galliner no s’atrevien a embargar, ni els
periquitos. Els canutes eren em- a la closca dels de platea, i que tribunals a suspendre. Ja comen-
prenyadores armes sostenibles, al cementiri feia bromes de cru- çats els setanta, en el seu examen
que es feien amb el plomall en- el gust. El que sí que està confir- de caporal en cap, va ensenyar
cara verd de les canyes. Com més mat és que la seva fama va creuar les seves cartes guanyadores de
llargs, més allargaven, i quan era fronteres municipals per la seva qualsevol oposició. “Señores del
el temps, tot eren guerres d’aque- combinació de bigotis i esbronca- tribunal: a mi no me pregunten qui-
lles sarbatanes mediterrànies, da a crits a automobilistes i via- en descubrió América, porque a lo
amb víctimes sempre lleus. nants. Per a les dones guardava mejor no lo sé. Pero pregunténme
un detall exquisit que era tota cómo defender a Franco y a España
Però teníem els nostres guàrdies
una demostració d’assetjament de sus enemigos y aquí están mis
urbanos, que dirigien el trànsit
telepàtic: els hi treia repetida- venas para dar hasta la última gota
tocats amb salacot blanc com els
ment la llengua grossa i vermella de mi sangre”. Evidentment, va
de Barcelona, pujats en una mena
per sota del bigoti negre. aprovar.
de púlpit pintat a ratlles verme-
lles i blanques. Estava el Galiano, Però aquí no sabíem el que era un (Continuarà)
guàrdia de durada breu, proba- sheriff fins que a mitjans dels sei-
xanta va arribar l’Ernesto Martí- José Luis Atienza
blement per falta de vocació i per-
què feia cara de massa bon tio. nez, la seva pistola i les seves xa-
Estava el Mallorquí, amb bons pes. No es treia mai l’uniforme,
pulmons pel pito i millor habilitat sempre en perfecte estat de revis-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 32 - Abril 2010 7
8. Dignifiquem el Passeig del Cementiri
A
rribar al cementiri de Viladecans
ni és fàcil, ni és un passeig, més
aviat és incòmode. Has d’anar
esquivant forats, les voreres són
estretes, els seients són enmig del passeig, i
les arrels d’arbres centenaris han esquerdat
i abonyegat el paviment; certament podríem
suprimir del nomenclàtor de Viladecans el
Passeig del Cementiri i batejar-lo amb un al-
tre nom; proposo: Via Crucis o Via del Calva-
ri. La finalitat d’aquest article, però, no és do-
nar-li un altre nom, és el de dignificar aquest
vial de la nostra ciutat.
El passeig que ens duu al nostre cementiri,
hauria de ser un camí pensat per a la gent que
va a visitar els seus familiars i amics traspas-
sats, un camí agradable, endreçat... un pas-
seig. Ben connectat amb la resta de la ciutat,
amb voreres amples i dignes de ser trepitja-
des pels més joves i aquells que no ho són tant
–ja que la nostra gent gran és qui més visita
aquest indret– amb una nova pavimentació,
amb bancs instal·lats en zones que no entor-
peixin el pas, amb alguna font i també amb
una entrada digna al recinte; recinte, deixeu-
m’ho dir, molt ben endreçat pel personal de
l’Ajuntament que s’encarrega de mantenir-lo.
Podem pensar que aquesta no és una obra pri-
oritària, podem creure què aquest és un equi-
pament on només hi ha una notable afluència
el dia de Tots Sants, però un cementiri no és
qualsevol equipament, és la memòria del po-
ble, són els records de la gent, és pau, és si-
lenci, és respecte, i totes aquestes sensacions i
sentiments es mereixen un entorn més digne
del que ara hi ha.
I ara deixeu-me dignificar aquesta reflexió so-
bre l’entorn del nostre cementiri, amb un vers
del poeta del poble, Miquel Martí i Pol.
El poble ho és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.
Jordi Flores i Romero
Viladecans, punt de trobada - Núm. 32 - Abril 2010 8
9. Sant Ramon, lliure d’alta tensió
E
l paisatge és un bé im- empastifen els turons que tenim
material, un patrimoni per teló a la nostra ciutat: la llar-
intangible que contribu- ga filera de torres i línies d’alta,
eix al nostre benestar, al mitjana o baixa tensió (als efectes,
nivell de qualitat de vida de tots tant se val) que, sense cap mena
els ciutadans. Així ho recorda d’harmonia ni lògica aparent en
el director de l’Observatori del la seva ubicació ni en la seva tra-
Paisatge de Catalunya, Joan No- jectòria, es converteixen en grans
gué, recentment guardonat amb estructures de ferro que s’apode-
el Premi Jaume I d’Urbanisme, ren del paisatge. Un té la sensa-
Paisatge i Sostenibilitat. Gaudir ció que la gent ni les veu, que les
d’un entorn endreçat i equilibrat ha assimilat i ho troba fins i tot
hauria de ser un dret per a tot- normal. Feu l’esforç d’imaginar-
hom, similar al dret a viure sense vos la muntanya sense torres, el
un excés de soroll o de contami- resultat és enriquidor. Cal que
nació acústica. prenguem consciència, doncs,
Nombrosos estudis demostren entre tots de la necessitat d’en-
com percebre a diari paisatges dreçar el territori.
degradats té conseqüències ne- ment de Sant Boi va finançar el
No cal anar fins a Osona o Giro-
gatives en la salut psíquica de 2007 el soterrament de les torres
na per veure la reacció d’una part
les persones. Això succeeix es- i les línies aèries d’alta tensió que
important de la població contra la
pecialment a les perifèries de les anaven de l’antiga caserna fins
línia de la Molt Alta Tensió, que
grans ciutats i, probablement, el (més o menys) la rotonda del
les administracions s’estan plan-
Baix Llobregat en sigui un dels Rugbi, gràcies a un acord amb
tejant soterrar com a mínim en el
màxims exponents. Hi ha més FECSA i a una inversió per part
tram més verge que enllaça l’Em-
depressions o crisis d’ansietat del consistori que ha comportat
pordà amb la Catalunya Nord,
aquí que en altres zones? Proba- una evident millora pel barri i els
aprofitant les infraestructures ja
blement. Tenim el trist privilegi carrers on transcorrien aquestes
existents (AP7) enlloc de trinxar
de viure en una comarca trinxada línies. Al seu lloc ara hi ha espai
l’entorn natural preservat. No
per una munió d’infraestructu- per a parcs i jardins. Espai net i
cal anar tan lluny. Podem trobar
res, de xarxes de transport i ser- lliure que es tradueix en millor
un exemple d’una actuació simi-
veis de tota mena que nodreixen qualitat de vida. Seria possible
lar, més modesta, però no menys
principalment la gran capital. això aquí?
important al poble veí. L’Ajunta-
Paguem un car peatge en forma Josep Ginjaume
de les més variades dependènci-
es i, en canvi, obtenim ben poca
recompensa davant tanta genero-
sitat. O almenys això em sembla.
Però, no obstant això, no em re-
signo a pensar que no hi ha res
a fer, que és “lo que hi ha”. Per
exemple, Viladecans podria mi-
llorar bastant la seva imatge (de
poc valor afegit, diguem-ne) si
s’actués de forma decidida a la
muntanya de Sant Ramon. Plan-
tar-hi arbres ja em sembla bé,
però potser abans hauríem de co-
mençar per talar els arbres elèc-
trics que des de fa massa temps
Viladecans, punt de trobada - Núm. 32 - Abril 2010 9
10. Salvem el bosc de Can Seguí
D
avid Massana, regi- Doncs bé, tot i les bones intenci- var-los però que els serveis tèc-
dor de medi ambient ons, el pla deixa sense preservar nics municipals van desestimar
i ciutat sostenible de una gran part de zona forestal poder aplicar el PEPFV a aquells
l’Ajuntament de Vi- de Viladecans. Lògicament no terrenys.
ladecans, ens va citar a membres ha preservat Oliveretes, actual- Qui decideix doncs sobre el nos-
de la Plataforma Salvem Olivere- ment s’estan repartint el pastís tre patrimoni natural? lleis pre-
tes per explicar-nos les bondats urbanístic. Però tampoc ho han democràtiques? serveis tècnics al
del Pla Especial de Protecció Fo- fet amb la zona de la vessant oest servei del poder polític?.
restal de Viladecans (PEPFV). de la Serra de Miramar, delimita-
El Bosc de Can Segui és un espai
El Ple Municipal del novembre da entre Can Preses i Can Tries,
reconegut com a patrimoni natu-
de 2007, va encomanar als ser- just per on passa el camí del Bosc
ral pel catàleg d’elements d’in-
veis tècnics de l’ajuntament, un de Can Seguí, sobre l’avinguda
terès patrimonial de Viladecans,
estudi per protegir la zona fores- de Miguel de Cervantes. Es trac-
per tant no caldria gaires esforços
tal de Viladecans, per mitjà d’una ta d’una zona natural, on el Pla
per tal que l’equip de govern del
moció conjunta de tots els partits General Metropolità (PGM-76),
ajuntament de Viladecans pren-
polítics, provocada per una de- la mateixa llei pre-democràtica
gués les mesures necessàries per
núncia feta per la Plataforma Sal- que va qualificar d’urbanitzable
preservar aquest espai i fos inclòs
vem Oliveretes. (rellegiu l’article la zona d’Oliveretes, va catalogar
dins el PEPFV.
“La cara del Llop de Viladecans” aquests terrenys com a urbanitza-
http://puntviladecans.blogspot. bles no programats. O sigui, que Estigueu atents, properament
com/2007/11/la-cara-del-llop- ja hi tornem a ser, el Pla Especial iniciarem una campanya per do-
viladecans.html) de Protecció Forestal de Vilade- nar a conèixer i promoure la pre-
cans no pot protegir aquest espai servació del Bosc de Can Seguí.
Aquest fet ha donat com a resultat
perquè el PGM-76 li va donar Envieu un correu a salvemolive-
aquest pla que tot i ser molt bu-
drets urbanístics. retes@hotmail.com i us mantin-
rocràtic i administratiu, vol gesti-
drem informats.
onar els espais forestals de Vilade- David Massana, ens va explicar
cans per evitar la seva degradació que era la seva intenció preser- Ricard Caba
i l’especulació urbanística.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 32 - Abril 2010 10
11. la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon
Des d’aquest mes d’abril la revista compta amb un nou col·laborador, un veí conegut per bastants de vosaltres i que
té una especial habilitat pel món de la fotografia, que immortalitza sobretot –amb una agudesa envejable– la flora i
la fauna del nostre terme local. Es tracta de l’Eio Ramon, a qui volem donar la benvinguda i les gràcies per la seva
aportació que, esperem, contribueixi a fer que tots plegats valorem i coneguem millor el nostre patrimoni natural.
Reserva del Remolar-Filipines. 23/03/2010
L’abellera de la passió (Ophrys passionis [= O.sphegodes ssp.garganica]) Es reconeix pel seu label ar-
rodonit, enter o trilobat, de 9 a 14 mm de llargada, de color bru porpra fosc i sovint acabat en un
petit apèndix groc. El label freqüentment presenta dues banyes o geps poc desenvolupats prop de la
seva base i està vorejat per una pilositat que és més notable a la part exterior de les banyes. Floreix
des de mitjans de març fins a principi de maig.
Eio Ramon
Viladecans, punt de trobada - Núm. 32 - Abril 2010 11
12. les nostres entitats
Falconería
Asociación Cetrera Baix Llobregat
S
e podría definir a la fal- hemos sido promotores Habiendo expuesto
conería o cetrería (ambos y realizadores conjun- brevemente algunos
términos son válidos) tamente con la F.C.C. de nuestros conceptos
como el arte de amansar del I Campionat de Fal- diré que la Asociación
y volar libremente aves rapaces coneria a Catalunya rea- Cetrera del Baix Llo-
con la finalidad de cazar. lizado el día 25/10/09 bregat fué fundada
Hay dos modalidades de vue- en El Pla de Santa Ma- en el año 1988 siendo
lo: Bajo vuelo y Altanería, siendo ria (Tarragona). Siendo legalizada por la Ge-
esta última la modalidad reina nuestros socios los dos neralitat de Catalunya
por excelencia. Actualmente gra- primero campeones au- con el número de re-
cias a los cetreros y a sus progra- tonómicos de Catalun- gistro 5716 teniendo en
mas de cría en cautividad, se han ya en cada modalidad. Se puede Viladecans su sede desde siem-
recuperado bastantes poblacio- consultar en nuestra web www. pre. Nunca nos hemos registrado
nes de rapaces y algunas ya no cetreriabaixllobregat.com aquí como entidad pues en el pa-
están en peligro de extinción. La Asociación Cetrera del Baix sado pedimos permiso para ha-
Asimismo hay que hacer cons- Llobregat está haciendo una pro- cer una demostración de vuelos
tar que la falconería en estos puesta de futuro ya que viendo y como ocurre casi siempre como
tiempos está creando puestos como están ocurriendo las cosas dice el refrán“Nadie es Profeta en
de trabajo pues es considerada con el mundo del toro, nosotros su Tierra”, nos lo denegaron y asi
como la mejor solución para ahu- abogamos por una cetrería suave fué como continuamos nuestro
yentar bandadas de aves como y consecuente donde la finalidad camino y afán pedagógico por
gaviotas, patos, o palomas de los de tener un ave, no tenga porqué otros lugares siendo nacional-
aeropuertos y vertederos de las ser dedicada clara o directamente mente reconocidos.
grandes capitales y ciudades. Por a la caza sino que se puede tener Hoy aprovecho desde estas
lo tanto se podría afirmar que la un ave que practique ejercicios de líneas para comunicar que todo
cetrería es la forma de caza más vuelo y en todo caso que capture nuestro esfuerzo este año está
bella y ecólogica que pueda ha- unas presas ficticias pues ya exis- puesto en registrarnos como enti-
ber. ten señuelos mécanicos fabrica- dad en Viladecans para poder co-
dos para tal fin. Sé que a algunos laborar en el milenio de la ciudad
Existen datos fidedignos que
les parecerá extraño pero creo y llevar a cabo grandes proyectos
demuestran que la falconería se
sinceramente que si queremos para que Viladecans a parte del
practicaba 2.205 años antes de
conservar la cetrería tenemos que prestígio que tiene, vea incre-
Cristo, siendo los árabes (Emi-
efectuar algunos cambios y con- mentado (valga la redundancia)
ratos Árabes) los que mejor han
ceptos para poder resistir los em- dicho prestígio como ciudad.
sabido mantener el saber y la tra-
bates que se le vienen encima en
dicción. Miguel Zambrana Portales
este siglo. Por eso nuestra asocia-
Después de ésta breve exposi- Presidente
ción es pionera en este menester
ción, diré que la Asociación Ce- Asociación Cetrera Baix Llobregat
pues pretendemos que las aves y
trera del Baix Llobregat, es reco- la falconería sean comtempladas
nocida y considerada por el resto como un elemento lúdico para el
del estado como la mejor de Ca- hombre del siglo XXI.
taluña por el empeño que pone
en divulgar, defender, difundir
y hacer pedagogía de lo que es y Asociación cetrera Baix Llobregat
representa la falconería. Por eso C/San Mariano,99 C 7º 1ª 08840 Viladecans
Viladecans, punt de trobada - Núm. 32 - Abril 2010 12
13. conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans
El paludisme
al Viladecans del segle XIX
R
ecordo quan érem petits que els mosquits més de pensar com de dura havia de ser la vida dels
eren el pa de cada dia dels capvespres nostres avantpassats.
d’estiu. Les portes i finestres de les cases, ‘L que sols una vegada hagi visitat qualsevol de las po-
havien d’estar forçosament protegides blacions baixas del Plá, Prat, Viladecans, Gavá ó Cas-
amb mosquiteres, que en aquells temps en dèiem telldefels; sobre tot la darrera, devant d’aquella bona
“tela metàl·lica”. Més endavant la tela metàl·lica ja gent que l’habitan, haura reparat forzosament en son
la van començar a fer de plàstic i aleshores en vam rostro macilent, esmortuit, en son abultat ventre y en
dir “tela metàl·lica de plàs- sos ulls apagats; y per poch
tic” i ens quedàvem tan am- coneixement que tinga dels
ples. Dèiem, però, que els mals que afligeixen á la huma-
mosquits eren una veritable nitat, s’haurá convensut sens
plaga que juntament amb la necesitat de preguntarho, que
rendilla, insecte que ja ha- las febras minan la existencia
víem oblidat i que l’Anto- dels pobres pagesos moradors
nyita ens l’ha recordat en el d’aquells pobles”
seu recent llibre-entrevista, “Pochs esforsos haurem de fer
ens robaven la tranquil·litat per convenceos dels fatals efec-
d’aquells mesos d’estiu. tes de tan terrible malaltia: no
La proliferació d’aquesta precisa una visita detinguda
mena d’insectes, com tots á la comarca victima de aque-
sabem, és propi dels terri- lla, n’hi ha prou que ho feu en
toris humits com el nostre. ferrocaril; al arribar al Prat,
Ara bé, el que ja no sabem veuren ja’ls pobres jornalers
tant, és que al delta del que ab sa malaltia no poden
Llobregat els mosquits, en treballar, ab lo cap enbolicat y
temps pretèrits, havien estat una manta al coll, ab tot y que
transmissors del paludisme sigui’l istiu; tenan las febras
o malària. Aquesta malaltia y buscant al abrich, lenitiu al
que avui ens sembla tan llu- fret que acompanya a sos atac-
nyana, havia estat endèmica hs y que n’os prou a combatrer
al nostre poble. n’il calor de la estació, ni las
El polític i escriptor Felip robas que vesteixen.
d’Hita i Morros, va donar
una conferència el 22 de Fins aquí les paraules de
desembre de 1887 titulada Felip d’Hita. A continuació
“La agricultura en lo Pla del el cronista afegeix:
Llobregat”. D’aquesta con-
Ab tot lo dit los carácters de
ferència, en va publicar una
las febras en lo Prat no son los
crònica el “periodich regio-
mateixos que en Gavá y Caste-
nalista” L’Arch de Sant Martí, aquell mateix mes de
lldefels, ahont se manifestan d’un modo mes violent. En
desembre.
lo primer punt la dita malaltia no mata; abat, atropella y
A continuació us transcrivim els paràgrafs que fan deixa estenuat al pacient: en Castelldefels en molts casos
referència al paludisme, en els quals esgarrifa no- las febras portan la mort á las personas en que fá presa.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 32 - Abril 2010 13
14. Aixis s’esplica la falta de població en aquell terme muni- vora y d’ella están situadas en punt mes alt; tercer:
cipal que mimva cada dia y que á no tardar ha de fer que Construcció d’un rech transversal ahont aflueixin
la parroquia mes antiga del Plá acabi per desapareixer. las pluvials actualment existents y los mateixos es-
Varis medis de sanejament del baix Llobregat, pro- tanys y per ella conduir las ayguas sobrants de la
posá com á eficasos lo senyor de Hita; primer: Pro- pluja al riu; y cuart: la aplicació dun sistema de
hibir l’enllotamant de las terras que solen fer los drenatje que detallá lo senyor de Hita, empleat ab
pagesos en la época mes calurosa; segon: Renovar bons resultats á Fransa é Inglaterra y que segons lo
l’aygua dels estanys de La Podrida, L’Illa, La Ri- conferenciant donaria bons resultats en la regió de
carda, la Illagarola, lo Remolá y la Murtra, fentlos que parlém.
passar periódicament á la mar, de lo que están á la
Jaume Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 32 - Abril 2010 14
